El fin de una tormenta

-
Después de la lluvia, después de la tormenta, siempre sale tu sonrisa.
Y el Sol también sale, pero tu sonrisa brilla más. Brilla tanto que ilumina hasta el rincón más sombrío. Hace nacer una flor, hace brotar la hierba. Da energía a todo aquel que pasa.

 Tu sonrisa es el fin de la tormenta.
Da igual qué tormenta sea,
tu risa siempre la ahuyenta.

Así que porfavor, haz que surja en ti la más verde primavera.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Herència

-
Ni diners, ni cases. Per mi el més valuós que he heretat de tu és la teva essència. Tinc la teoria que una part teva es va quedar dins meu i una part meva va morir amb tu. I n'estic orgullosa, perquè m'has fet créixer, m'has fet millor. M'has ensenyat a valorar la senzillesa, les petites coses, les bromes, el bosc, els animals. M'has ensenyat a apreciar la veu de la Joan Baez, les lletres de Paco Ibáñez, la música de Les Choristes, de John Lennon, Pink Floyd o Simon and Garfunkel. M'has cultivat la llavor de la curiositat, de voler aprendre, de llegir. M'has mostrat què és l'empatia, la generositat en tota la seva essència i l'alegria en estat pur. M'has fet adonar-me dels meus errors i corregir-los. M'has donat molt i molt d'amor, no en forma de petons sinó simplement amb accions. M'has demostrat que es pot lluitar fins el final sense mai ferir a ningú. M'has mostrat com t'han enriquit els llibres, tota la teva cultura, la p...
Més informació

Sota la pell

-
No sé què em passa, ni per què faig el que faig. Últimament estic molt perduda, com que una part de mi fa coses que l'altra no vol fer i després la primera ho oblida i la segona fa veure que no ha vist res. Per què no tinc el valor suficient de decidir realment què vull fer i què em suposarà això en un futur i valorar-ho? Per què m'importa tan poc? No m'agrada aquesta passivitat, aquest "m'és igual" en què m'he submergit, perquè no em porta enlloc. Vull fer el que sigui millor per mi però em costa, no tinc la motivació, com ja he dit, és com que m'importa una merda, literalment. Que m'emborratxo? M'és igual, encara que el dia següent em trobi molt malament. Que me'n vaig amb un noi que no m'aniria? M'és igual, tot i que després hi pensi i em senti buida. Que faig coses de risc? M'és igual, encara que més tard pensi que m'hi jugava la vida. Per què em costa tenir la motivació de "no tornaré a fer-ho perquè x" i en ...
Més informació