Menyspreu
Sovint em pregunto què faig malament. Què és el que t'ha fet veure'm així amb el temps. I no ho entenc. Simplement sóc jo, en la meva essència i sento que alguna cosa de mi et molesta, et cansa i et fa ràbia. I això em dol, perquè jo accepto la gent tal com és i encara que una part seva no m'agradi no la faig sentir inferior o que val menys. Em fa mal quan em tractes així, de veritat, perquè no sé què he fet. Crec que no he fet res dolent, més aviat al contrari i això em mata. He estat bastant temps aguantant i poc a poc me n'adono que m'he (i m'has) fet mal. I em costa acceptar que algú amb qui puc compartir moments tan bons em faci sentir així. Però la vida et sorprèn i si alguna cosa estic aprenent és que mai podré complir les expectatives alienes. Així que, em costarà moltíssim i ho sé, perquè és una relació on jo sempre estic disposada a donar però a canvi no rebo el mateix. Dependre de si tu vols o no vols, si un dia em tens creuada o un dia et caic bé... ...