Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2018

Carta en 3ª persona

Gràcies per tot. Gràcies per mantenir-me viva. Gràcies per fer que cada petit àtom, cada cèl.lula, cada òrgan, cada nervi, cada múscul, cada neurona, cada mil.límetre estigui en perfecte harmonia. Gràcies per permetre que camini, corri, abraci, pensi, rigui, escrigui, dibuixi, parli. Gràcies per ser tan flexible. Gràcies per ser capaç de generar vida. Gràcies per plorar, enfadar-te o cridar. Gràcies per aguantar el que has aguantat. Gràcies per no defallir quan t'he maltractat, ferit i odiat. Gràcies per no abandonar quan el meu cap volia fer-ho.  I ho sento per tot el que t'he dit, per com t'he menyspreat, com t'he torturat volent que fossis diferent, més "perfecte" i "millor" quan en el fons ets perfecte tal i com ets. Si no fossis perfecte no podria estar aquí escrivin-te això. I ho estic fent perquè m'ho permets i em fas capaç. De veritat que espero que em perdonis per tot el que t'he fet i el poc que he cuidat de tu, però poc a poc...

Si t'étais là

Parfois je pense à toi dans les voitures  Le pire, c'est les voyages, c'est d'aventure  Une chanson fait revivre un souvenir  Les questions sans réponse ça c'est le pire  Est-ce que tu m'entends? Est-ce que tu me vois?  Qu'est-ce que tu dirais, toi, si t'étais là ?  Est-ce que ce sont des signes que tu m'envoies ?  Qu'est-ce que tu ferais, toi, si t'étais là ?  Je me raconte des histoires pour m'endormir  Pour endormir ma peine et pour sourire  J'ai des conversations imaginaires  Avec des gens qui ne sont pas sur la Terre  Je m'en fous si on a peur que je tienne pas le coup  Je sais que t'es là pas loin, même si c'est fou  Les fous c'est fait pour faire fondre les armures  Pour faire pleurer les gens dans les voitures  Est-ce que tu m'entends? Est-ce que tu me vois?  Qu'est-ce que tu dirais, toi, si t'étais là ?  Est-ce que ce sont des signes...

Lluvia

Lo bueno de la lluvia es que vacía las nubes. Esas tardes en el sofá y la manta oyendo cómo se moja el jardín El olor a hierba húmeda al abrir la ventana Los pies mojados al salir fuera Ese coche que te empapa El paraguas de la mujer mayor que casi te saca un ojo La gente tapándose con lo que puede Como si fuera algo extraño y solo es agua Agua que moja, pero que lleva vida dentro Gotitas que caen del cielo hacia tu nariz "Los ángeles, que hacen pipí", me decía mi tía Y sí, en el fondo la lluvia es bonita y buena porque vacía las nubes y llena la tierra

Reflejos

Algunos días no puedo. No puedo quererme. Me odio otra vez. Me siento "gorda", como que he empeorado, que soy "fea", que no merezco nada. Y es muy difícil alejar estos pensamientos. Encima, es verdad que he subido de peso y ahora estoy sana, tengo la regla y puedo hacer deporte sin cansarme a los diez minutos. Pero después me encuentro con mi autoestima y mi reflejo en el espejo. Y no puedo. Lo intento, cada día me esfuerzo para estar bien pero hay días que esto me supera. Es horrible, me siento como que yo misma me odio y hago cosas para odiarme aún más. También creo que influye mucho que no estés tú, papá. Tengo esa necesidad imperiosa de abrazarte y sentirme en un refugio, sentirme que estoy a salvo de todo, incluso de mis pensamientos. Y me encuentro que estoy "sola" y me falta ese pedacito de ti que tanto me ayudaba. Sé que tú me veías preciosa siempre, estuviera como estuviera. Ojalá yo pudiera verlo también.  Porque no quiero volver a estar com...