Carta en 3ª persona
Gràcies per tot. Gràcies per mantenir-me viva. Gràcies per fer que cada petit àtom, cada cèl.lula, cada òrgan, cada nervi, cada múscul, cada neurona, cada mil.límetre estigui en perfecte harmonia. Gràcies per permetre que camini, corri, abraci, pensi, rigui, escrigui, dibuixi, parli. Gràcies per ser tan flexible. Gràcies per ser capaç de generar vida. Gràcies per plorar, enfadar-te o cridar. Gràcies per aguantar el que has aguantat. Gràcies per no defallir quan t'he maltractat, ferit i odiat. Gràcies per no abandonar quan el meu cap volia fer-ho. I ho sento per tot el que t'he dit, per com t'he menyspreat, com t'he torturat volent que fossis diferent, més "perfecte" i "millor" quan en el fons ets perfecte tal i com ets. Si no fossis perfecte no podria estar aquí escrivin-te això. I ho estic fent perquè m'ho permets i em fas capaç. De veritat que espero que em perdonis per tot el que t'he fet i el poc que he cuidat de tu, però poc a poc...