Carta en 3ª persona

-
Gràcies per tot. Gràcies per mantenir-me viva. Gràcies per fer que cada petit àtom, cada cèl.lula, cada òrgan, cada nervi, cada múscul, cada neurona, cada mil.límetre estigui en perfecte harmonia. Gràcies per permetre que camini, corri, abraci, pensi, rigui, escrigui, dibuixi, parli. Gràcies per ser tan flexible. Gràcies per ser capaç de generar vida. Gràcies per plorar, enfadar-te o cridar. Gràcies per aguantar el que has aguantat. Gràcies per no defallir quan t'he maltractat, ferit i odiat. Gràcies per no abandonar quan el meu cap volia fer-ho. 

I ho sento per tot el que t'he dit, per com t'he menyspreat, com t'he torturat volent que fossis diferent, més "perfecte" i "millor" quan en el fons ets perfecte tal i com ets. Si no fossis perfecte no podria estar aquí escrivin-te això. I ho estic fent perquè m'ho permets i em fas capaç. De veritat que espero que em perdonis per tot el que t'he fet i el poc que he cuidat de tu, però poc a poc vaig aprenent a estimar-te una mica més. A vegades vull que siguis diferent, però només perquè la pressió per tenir aquest cos perfecte esbelt i digne de revista o model em fa odiar-te. Quan tinc mil motius per no fer-ho. Així que espero de veritat que em perdonis i que sàpigues que estic molt i molt agraïda per TOT el que em dones. Perquè els "defectes" que jo et veig no són més que el que et fa únic en el món.

I sí, li estic parlant al meu cos. Però és que crec que ja era hora de demanar-li perdó.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Herència

-
Ni diners, ni cases. Per mi el més valuós que he heretat de tu és la teva essència. Tinc la teoria que una part teva es va quedar dins meu i una part meva va morir amb tu. I n'estic orgullosa, perquè m'has fet créixer, m'has fet millor. M'has ensenyat a valorar la senzillesa, les petites coses, les bromes, el bosc, els animals. M'has ensenyat a apreciar la veu de la Joan Baez, les lletres de Paco Ibáñez, la música de Les Choristes, de John Lennon, Pink Floyd o Simon and Garfunkel. M'has cultivat la llavor de la curiositat, de voler aprendre, de llegir. M'has mostrat què és l'empatia, la generositat en tota la seva essència i l'alegria en estat pur. M'has fet adonar-me dels meus errors i corregir-los. M'has donat molt i molt d'amor, no en forma de petons sinó simplement amb accions. M'has demostrat que es pot lluitar fins el final sense mai ferir a ningú. M'has mostrat com t'han enriquit els llibres, tota la teva cultura, la p...
Més informació

Sota la pell

-
No sé què em passa, ni per què faig el que faig. Últimament estic molt perduda, com que una part de mi fa coses que l'altra no vol fer i després la primera ho oblida i la segona fa veure que no ha vist res. Per què no tinc el valor suficient de decidir realment què vull fer i què em suposarà això en un futur i valorar-ho? Per què m'importa tan poc? No m'agrada aquesta passivitat, aquest "m'és igual" en què m'he submergit, perquè no em porta enlloc. Vull fer el que sigui millor per mi però em costa, no tinc la motivació, com ja he dit, és com que m'importa una merda, literalment. Que m'emborratxo? M'és igual, encara que el dia següent em trobi molt malament. Que me'n vaig amb un noi que no m'aniria? M'és igual, tot i que després hi pensi i em senti buida. Que faig coses de risc? M'és igual, encara que més tard pensi que m'hi jugava la vida. Per què em costa tenir la motivació de "no tornaré a fer-ho perquè x" i en ...
Més informació