Herència

Ni diners, ni cases. Per mi el més valuós que he heretat de tu és la teva essència. Tinc la teoria que una part teva es va quedar dins meu i una part meva va morir amb tu. I n'estic orgullosa, perquè m'has fet créixer, m'has fet millor. M'has ensenyat a valorar la senzillesa, les petites coses, les bromes, el bosc, els animals. M'has ensenyat a apreciar la veu de la Joan Baez, les lletres de Paco Ibáñez, la música de Les Choristes, de John Lennon, Pink Floyd o Simon and Garfunkel. M'has cultivat la llavor de la curiositat, de voler aprendre, de llegir. M'has mostrat què és l'empatia, la generositat en tota la seva essència i l'alegria en estat pur. M'has fet adonar-me dels meus errors i corregir-los. M'has donat molt i molt d'amor, no en forma de petons sinó simplement amb accions. M'has demostrat que es pot lluitar fins el final sense mai ferir a ningú. M'has mostrat com t'han enriquit els llibres, tota la teva cultura, la passió per l'història, la lectura i la literatura. També i no menys important, m'has ensenyat els teus defectes, si se'n poden dir així. M'has explicat que no sabies moltes coses i m'has donat l'oportunitat d'ensenyar-te-les. M'has fet ser crítica amb tot el que tinc al voltant, a no caure a la primera, a preguntar-m'ho tot. M'has ensenyat a donar sense esperar res a canvi, a valorar les tardes de primavera al jardí escoltant els ocells o llegint un llibre. M'has fet ser qui sóc, m'has fet canviar i això, papi, és la millor herència que podria haver desitjat mai.

T'estima infinitament,

la teva princeseta