La vida continua

Ni diners, ni cases. Per mi el més valuós que he heretat de tu és la teva essència. Tinc la teoria que una part teva es va quedar dins meu i una part meva va morir amb tu. I n'estic orgullosa, perquè m'has fet créixer, m'has fet millor. M'has ensenyat a valorar la senzillesa, les petites coses, les bromes, el bosc, els animals. M'has ensenyat a apreciar la veu de la Joan Baez, les lletres de Paco Ibáñez, la música de Les Choristes, de John Lennon, Pink Floyd o Simon and Garfunkel. M'has cultivat la llavor de la curiositat, de voler aprendre, de llegir. M'has mostrat què és l'empatia, la generositat en tota la seva essència i l'alegria en estat pur. M'has fet adonar-me dels meus errors i corregir-los. M'has donat molt i molt d'amor, no en forma de petons sinó simplement amb accions. M'has demostrat que es pot lluitar fins el final sense mai ferir a ningú. M'has mostrat com t'han enriquit els llibres, tota la teva cultura, la p...

A vegades -més aviat molt sovint-, penso. Penso en tot. En què és el món, en què som nosaltres, d'on hem vingut, per què existim, què és la vida, on s'acaba... Penso molt, però m'ho guardo tot. A vegades m'agradaria viatjar en el temps, veure com era la vida abans, o com serà després. Inquietud, això és el que em provoca. Però estic a gust amb aquesta inquietud, sinó la vida seria molt avorrida, no? Mai sabem quan ni on ni com marxarem d'aquest món, si és que realment marxem. M'agradaria que després de la mort hi hagués un lloc on ens retrobéssim amb tots els qui vam estimar aquí. M'agradaria, seria prou bonic, però sempre he pensat que no serà així. I tampoc m'importa, crec que és necessari morir i no m'espanta que després de la mort no hi hagi res. Hem de morir per deixar pas a les generacions futures, als canvis, a l'evolució. No siguem tan egoistes com per aferrar-nos a la vida. Sé que fa por deixar el món i deixar-ho tot, però al cap i a la...