L'amor

L’amor. Aquella paraula que sempre hem sentit i que tothom busca constantment. Aquella sensació d’eufòria i pau alhora, una mena de màgia difícil d’explicar. Tothom busca l’amor. I jo, sense buscar-lo, et vaig trobar a tu. El típic que es diu, no?

Et vaig trobar de casualitat i amb molta por a obrir-me i mostrar-me vulnerable. Poc a poc vaig anar treballant les meves pors i vaig veure que realment sí que mereixo amor. M'ha costat molt creure-m'ho. Però al text del gener del 2020, la Laura ja ho tenia clar. No em deixaria trepitjar ni menysprear. I per sort, vaig aprendre i no ho he tornat a repetir.

Al principi no eres el meu tipus i no m'agradaves. Sempre ho recordo. Però a mesura que ens vam anar coneixent, vaig sentir que la teva presència m’omplia de calma. Em feies sentir vista, escoltada, compresa. Sabies escoltar, però també parlar de les teves coses. I vaig poder conèixer-te. I vaig veure que el que m'agradava de tu no eren els teus ullets blaus i ricitos rubios (que també), sinó tu. I així vam tenir temps de tot: per créixer i aprendre l’un de l’altre, per enamorar-nos, enfadar-nos, riure molt, viatjar, acompanyar-nos en els dols i les adversitats.

I de cop, un dia de pluja, et vaig mirar i vaig pensar: crec que m'estic enamorant. Jo...? Mai em sortia bé, tenia por. Et vaig dir que "creia" que t’estimava. Jo sempre tan sincera. La veritat és que una cosa de la qual estic molt orgullosa de mi és la meva innocència i la meva sinceritat. Tot i que a vegades em juguin males passades, crec que és una cosa que em fa especial. El que sento de cor, ho sento de veritat. Sense enganyar.

I així vam passar 5 anys i mig, veient-nos créixer com a persones, compartint moments, rutina, viatges, migdiades, i tantes altres coses. M'has ensenyat a estimar-me, a prioritzar-me. Els dos ens hem fet molt bé i això diu molt de nosaltres. També m'has ensenyat que a vegades, l'amor no és suficient per sostenir la vida. A vegades la vida ens pesa: els dubtes, l'ansietat, els bucles, les pors, les inseguretats... Es fan una motxilla molt i molt pesada i l'amor s'esvaeix, com una mena de boira lleugera.

He vist que la meva manera d'estimar és molt autèntica, que soc molt moguda i que ho dono tot, tot el que sé, perquè em surt del cor. Estimo tant que puc arribar a perdre'm. M'esforço tant que a vegades m'esgoto. I puc arribar a ser massa aclaparadora. Sé que tothom té coses a millorar, i les relacions tan profundes m'agraden perquè sento que són un mirall de mi com a persona i m'ajuden a fer autoreflexió. Puc mirar endins, veure les meves necessitats, les meves pors, les meves fortaleses.

La qüestió és que a vegades, l'amor no ho pot tot —com he dit—. L'amor també és deixar espai i independència a qui estimes. L'amor és respectar les decisions encara que no ens agradin. Deixar anar no és oblidar. L'amor no desapareix.

Per mi ets i has estat una persona clau a la meva vida. Sé que tinc molt amor per tu, i sé que tens un potencial immens per créixer. Però he d’aprendre a fer el pas enrere i deixar que siguis tu qui ho vegi. Que siguis tu qui t’estimis, qui siguis feliç amb la teva vida, sense que jo intenti salvar-te. Com quan miro la naturalesa i no hi interfereixo: deixo que sigui el que hagi de ser. Perquè, al cap i a la fi, d’això va la vida, de no forçar el que no és.

A vegades, els sentiments i l’amor són complexos, perquè es poden tapar o amagar per altres emocions. Però jo sento que el nostre amor… potser sóc una mica hippie flower, però de veritat sento que tenim una connexió molt especial. Entenc que les prioritats de les persones canvien, així com les persones. Ara tu necessites el teu espai: per conèixer-te, per estar bé amb tu mateix, per treballar tot allò que et fa mal per dins. I sé que és un camí que només tu pots fer.

Jo t’ho agraeixo profundament, perquè has estat honest amb mi i has renunciat a coses de molt valor. I això és un acte de gran valentia. Jo sé que ets una molt bona persona, que tens un cor immens i que ets molt més fort i molt més vàlid del que et penses.

Confio que, si un dia la vida ens torna a creuar, l’amor continuarà allà, d’una manera o d’una altra. Perquè sento que el que he viscut amb tu ha estat molt, molt, molt transformador. Però molt.

T’estima i t’estimarà sempre,

Laura