Sempre

He après que les coses canvien i les persones també. He après que no sempre rebré el mateix que dono. He après que puc aixecar-me encara que cregui que no. He après que les experiències són finites i no són per sempre. Perquè el "sempre" no existeix, l'únic que existeix és "l'ara". A vegades creus que alguna cosa durarà molt i no dura res i a la inversa. No podem pensar que l'endemà tot serà igual, perquè potser no hi ha demà. Perquè tot canvia i potser demà ja no hi som, potser tenim un accident, potser s'acaba el món o potser tenim mala sort i ja està. Per això, l'únic que tenim és el present, no hi ha res més. Ara puc escriure, caminar, estimar, cantar i ballar. I sovint m'oblido de la caducitat de la vida, de la rapidesa amb què passa el temps. Com que me n'oblido, em preocupo per coses supèrflues, faig coses que no m'omplen i dedico temps a persones que no estimo. I és difícil, perquè un cop poses l'automàtic a la vida, la vida passa però no la vius. T'oblides de que estàs viva, del que t'apassiona i inclús de la gent que estimes de veritat. Però quan t'hi pares a pensar, ho veus amb uns altres ulls, com de nena petita arribada al món i fascinada per tot el que passa, la vida. Veus que formes part d'un trosset de terra enmig d'un univers infinit. Veus que ets res i tot alhora. Que ets màgia, perquè la vida en sí mateixa és màgia però que no és infinita. Res torna, mai tornem. La vida és un viatge momentani i almenys hauríem de començar a disfrutar-lo, perquè és l'únic que farem.