Dies

Hi ha dies que escric, i escric sense parar. Tinc tantes coses al cap que és un començar i fins que no ho trec tot no acabo. Sempre he pensat que el paper és més pacient que qualsevol persona, que t'escolta, no et jutja, que mai diu res. I en el fons és la clau perquè a vegades simplement només necessito plasmar els meus sentiments en un paper o en una pantalla per així treure'ls i alhora saber què em ronda per allà dalt exactament.  Sé que puc parlar del que sigui perquè és poc probable que ningú llegeixi un blog que fa una persona qualsevol en aquest món. Però ja m'agrada, és com el meu petit espai per deixar anar tot el que diria però no dic, i m'ajuda. En el fons és una bona teràpia i no pretenc fer textos de puta mare, simplement vull expressar el que sento.