Somriures

Un somriure, no demano més. Veure't per últim cop i que em facis sentir més viva que mai. Ets tu qui m'ha ensenyat a brillar, a desprendre felicitat, a ser com sóc, a riure, i molt. Molta gent em diu que com és que sempre estic tan contenta. No ho sé, moltes coses bones com per no ser-ho. I moltes de dolentes, però que sempre m'acaben fent crèixer i per tant són una mica bones. Em sento molt i molt afortunada, per tant, per què no somriure? No trobo motius per no fer-ho. Som un petit trosset de l'univers que viurà una espurna del temps, és a dir, no som res. Però cadascú pot transformar aquest no res en tot. I és el que faig jo. No sempre m'en surto però ho intento. Sé que no viuré per sempre, per tant, només tinc ganes de somriure. Somriure a tothom, somriure'm a mi, somriure-li a la vida. És molt idílic però creu-me que així s'està de conya. I això és el que he après de tu. Somriure fins l'últim moment, literalment. Fins l'últim dia fer una broma, això m'has ensenyat. I lluitar amb totes les teves armes sense mai ferir a ningú. Ets i seràs la meva força dia sí i dia també, no ho dubtis. I siguis on siguis et duré sempre amb la meva alegria i el meu somriure.